Te ayudamos a escribir el libro de tu vida
pexels-photo-256546
Blog

DE LA FANTASIA A LA REALITAT

Creixem. Inevitablement. Arribem a aquest món plens, tan sols, d’instints de supervivència. Plorar ens ajuda a viure quan hi arribem. El plor és la nostra primera paraula, el nostre primer signe de comunicació. Creixem, inevitablement.

Dissabte, 29 d’abril de 2017, es van lliurar els 37ns premis literaris per a escolars d’Òmnium Mataró; en els quals, aquest any, s’incloïa una nova categoria, la d’adults; on, una servidora, va tenir l’honor de ser premiada amb un guardó.

En un llibret editat per Òmnium, es recullen tots els treballs premiats en les diferents categories, que comencen amb la primària, passen per l’ESO, segueixen pel Batxillerat i els Cicles Formatius i acaben, com ja he dit, en la categoria d’adults.

Acabo de llegir el llibret d’una tirada, del primer fins a l’últim relat. I m’ha sorprès molt i m’ha encantat l’excel·lent qualitat literària que traspuen tots i cadascun dels relats. Val a dir que les escoles de Mataró fan una feina magnífica a l’hora d’engrescar els alumnes a gaudir i expressar-se mitjançant la literatura. Ho puc corroborar de primera mà, ja que he estat alumna a la ciutat (el meu profund agraïment a l’Escola Pública Rocafonda i a l’Institut Alexandre Satorras).

Si teniu la fortuna de fer-vos amb un d’aquests llibrets que recullen els treballs premiats; a més de gaudir de bona literatura i d’històries fascinants, us podreu adonar de com es desenvolupa la consciència a mesura que anem creixent.

Amb alguna excepció (sempre n’hi ha), els més petits comencen oferint-nos uns mons de fantasies precioses on, al final, ens ensenyen una lliçó que, per l’edat dels joves escriptors, ens sorprèn i ens trasbalsa afectuosament per la seva qualitat argumental.

Més endavant, els escriptors de final de primària i començament de secundària, ens descobreixen els seus despertars al món. Ens mostren les seves pors, les seves superacions, els seus aprenentatges…, en definitiva, les seves lluites personals amb el que la vida els va posant al davant. Al final, però, els seus escrits denotes que es reafirmen en ells mateixos i que són capaços d’aprendre tot allò que els caldrà al llarg de la creació de la seva pròpia història.

Els alumnes més grans, els que acaben la secundària i els que comencen altres ensenyaments, escriuen mirant a fora, al món que els envolta; traspassen la barrera de la seva persona i aboquen en els seus escrits una mirada humana sobre els successos que els toca viure, siguin propers o llunyans. Ens demostren que són molt conscients de la realitat que viu el món i volen que el lector també en prengui consciència. Jo, personalment, em trec el barret davant aquests escriptors.

Per últim, els adults, a qui potser ens sembla que ja hem lluitat prou amb nosaltres mateixos i amb el món, i que generalment releguem les fantasies per a l’hora dels somnis o per aixecar castells en l’aire, fem de la quotidianitat la nostra bandera i farcim els escrits d’escenes habituals que, si més no, ens ajuden a escapar per uns moments de la nostra pròpia realitat.

Moltes gràcies a Òmnium i al jurat de la 37a edició del Memorial Joaquim Casas per haver considerat el meu relat mereixedor del primer premi d’aquesta última categoria.

Si el voleu llegir, ho podeu fer aquí.

 

Mònica Ruiz Rey

Assessorament lingüístic. Redacció i correcció de textos.