Quan estàs perdut en la foscor més profunda, sembla impossible trobar la llum. Després d’experimentar un succés tan dolorós com la mort d’un fill, no imagines que algun dia tornaràs a celebrar la vida… Però avui et dic que sí, que és possible.

La pèrdua d’un ésser estimat deixa una petjada inesborrable al cor, a l’ànima i a la memòria. I transitar el dol és inevitable: és l’únic camí que pot retornar-te l’alè que necessites per acceptar allò que sembla inacceptable i abraçar-ho amb amor i gratitud.

A les teves mans diposito les eines que m’han ajudat a transformar el dolor en amor i que m’han retornat l’energia per reconnectar amb l’alegria, descobrir el meu propòsit i aixecar-me cada dia agraïda per ser testimoni d’aquest miracle que anomenem vida.